OTC Acompanyament Coach Personal

Coaching en recerca espiritual

creixement-coachingCoaching en recerca espiritual

“En la mesura que un es torna res, es revela la pau. Així, el silenci, aquest tornar-se res, és com un veritable naixement. El silenci és la plenitud de la paraula. El buit pot ser la plenitud de la paraula. El buit pot ser la plenitud de la divinitat en el nostre cor. Tornar-se res és tornar-se “algú”. Tots volem ser algú. Però, a l’Evangeli, un es torna algú quan es queda sense recursos. Aleshores es torna veritat, llum, cau tot el que ens cobreix. ¡Però tenim tanta por a quedar-nos sense res! Només en la renuncia a si mateix – a la superfície – es troba el si mateix, el nucli de la vida. Així, el no-ser acaba sent el veritable ser i el silenci la veritable paraula i l’absència acaba sent la veritable presència.”  (José Moratiel)

La dimensió espiritual de l’ésser humà

En el llibre “L’art d’estimar”, l’autor Erich Fromm ens convida a una pregunta per a la reflexió; Podria ser que és considerés que només paga la pena aprendre aquestes coses amb les quals es por guanyar diners o prestigi, i que l’amor, que “només” beneficia a l’ànima i que és inútil en el sentit més modern del terme, és un luxe en el qual no tenim dret a esmerçar gaire energia?

Una bona part de les persones ja no en tenim prou amb conceptes, sinó que volem viure, apropar-nos a l’espiritualitat i comprendre-la  des de la pròpia experiència. Podem descriure una poma, però, per conèixer-ne el sabor, cal tastar-la.

El propòsit del meu mètode de treball, que ara explicaré breument,és experimentar la nostra dimensió més subtil, la nostra qualitat humana més profunda, que és l’espiritualitat.La finalitat de la vivència és fer-la útil en el nostre dia a dia, font de benestar i significat. Per a nosaltres mateixos, els altres i el mateix món que ens acull.

La majoria dels humans desitgem ser bones persones, però aquest objectiu és molt difícil d’assolir si es fa únicament des d’un posicionament intel·lectual, des de la raó.Invertim molt de temps i energia pensant i parlant sobre com podríem esdevenir persones millors i sobre com voldríem que funcionés el món. Sembla que ha arribat l’hora de deixar de parlar i passar a l’acció, de materialitzar aquest desig en la nostra vida quotidiana. Molt o poc , indiferent cadascú en el seu ritme, cada persona en la mesura escollida per ella mateixa.

Què entenem per espiritualitat

Que és espiritualitat ? Ho podem definir com tot el que és subjectiu, que no és fa concret al meu intel·lecte i a la vegada en tinc la certesa o intuïció profunda de que És i existeix, encara que no ho pugui explicar en paraules concretes.

És una de les dimensions de tot ésser humà.

Si l’espiritualitat és una dimensió del ésser humà , la religió és la via de com una persona decideix aprofundir i practicar aquesta dimensió, segons la seva visió,valors i creences personals o col·lectives.

La dimensió espiritual es la pròpia essència d’un mateix ,la més profunda,que és tal vegada el nexe comú i compartit amb la resta de l’humanitat, ja que és un característica comuna a totes les races, pobles i creences.

Claus de la recerca: L’Amor i la unitat.

Totes les persones, societats i religions comparteixen una mateixa visió de la dimensió espiritual basada , entre altres, en dos conceptes bàsics: l’Amor i la Unitat.

La psicologia humana necessita sostenir-se en el concepte espai/temps per possibilitar l’existència en aquest món, i també poder percebre els fets de manera seqüencial i no instantània, per tal de no embogir. Per poder viure en funció d’aquesta concepció espai/temps, però, cal diferenciar i classificar cada cosa, fet o concepte i situar-los en diferents marcs temporals;passat, present o futur.

Tot aquest procés de separació ens allunya de la unitat primigènia i ens porta a un estat constant de dualitat. Els conceptes antagònics blanc-negre, bo-dolent, veritat-mentida, bonic o lleig ens resulten operatius per poder dur a terme aquella tasca constant de diferenciació i classificació necessària per viure al món. Però la rutina i les distraccions, entre altres, ens fan oblidar que en nosaltres hi ha un jo més profund,íntim i particular que és qui fa l’elecció entre una cosa o l’altra.

Sovint, a vegades, oblidem que aquest nostre jo més íntim no és una cosa o l’altra, no és l’elecció feta. Confonem amb les preses el que fem, en el que som. El nostre jo més profund és més que les dues coses, és qui fa l’elecció, és tot nosaltres. Hi ha un nivell psicològic de unitat, on neix la consciencia de l’amor, i aquesta no discrimina, sinó que uneix,integra i connecta tot.

Els fruits de la recerca

Descobrir tot això des de l’experiència ens proporciona una mirada i disposició nova en el món: podem deixar de viure en una solitud acompanyada i arribar a sentir-nos dins, la nostra particularitat, un més amb els altres, ni millor ni pitjor.

A través d’aquest coneixement de la naturalesa d’un mateix ,podem desenvolupar aquelles qualitats i capacitats que la ment, en la seva concepció del món des de la dualitat, no concep com a lògiques o raonables. Són, però, precisament aquelles qualitats les que ens defineixen com a persones i possibiliten el bon viure en societat, amb la família, la parella o amb un mateix. Les claus d’aquesta convivència -que també aporten el sentit- són l’estimació, la confiança, la comprensió, l’acceptació, la gratuïtat, la capacitat de perdonar i un llarg etcètera, tant amb als altres com a un mateix. Fem servir com humanitat una paraula comú, religions incloses, per a totes elles; Amor o la consciència de l’amor.
En aquesta consciència hi ha la llibertat i la felicitat de ser senzillament qui som.

Metodologia de treball

El treball que proposo per a la recerca del “Jo Sóc” es vehicula a través de converses en les que compartim les pròpies experiències, sense ànim de valorar o fer judicis, sinó de cercar un espai per enriquir-nos i compartir els propis descobriments, dubtes i per ser i sentir-nos plens i finalment realitzats.

La resta del treball, és en la pràctica, la pròpia experiència de l’observació, la meditació i el silenci.

La regla d’or compartida de la humanitat

Cristianisme: “Tot el que vulguis que els altres facin per tu, fes-ho tu per ells. En això consisteix tota la llei i els profetes.” (Mateu 7,12)

Judaisme: “El que per a tu és odiós, no ho facis al teu proïsme. En això consisteix tota la llei, la resta és un comentari.” (Talmud, Shabbat 31 a)

Islam: “Cap de vosaltres creurà veritablement fins que vulgui pels altres el que vol per a ell mateix.” (Hadito nº13 de Al-Nawawi)

Budisme: “No tractis als altres de maneres que tu mateix trobaries feridor.” (El Buda, Udanavarga, 18 maig)

Hinduisme: “El deure suprem és no fer als altres el que et causa dolor quan t’ho fan a tu.” (Mahabharata, 15 maig, 17)

Confucianisme: “La benevolència màxima consisteix a no fer als altres el que no vols que et facin a tu.” (Confuci, Les Analectes, 15, 23)

Taoisme: “Considera la victòria del teu proïsme com si fos la teva, i la derrota del teu proïsme com si fos la teva.” (Lao Tzu .Tai Shan Kan Ying Penso, 213-218)

Recerca-espiritual

 

OTC-inici-2